Activitat cultural i reivindicativa organitzada per ARCA dins la campanya “Salvem Santa Catalina” el dia 9 d’agost de 2011. La passejada va ser guiada i explicada per Gabriel Barceló, estudiós de la història i el Patrimoni i membre de la Junta Directiva d’ARCA.
Més de 60 persones, la qual cosa obligà a utilitzar un micròfon i equip de sò portàtil, seguiren les explicacions d’en Biel al llarg de les 10 aturades del recorregut.
 |
| Can Palmer |
ALGUNES NOTES SOBRE LA VISITA
La feixina es l’espai entre la Medina (Ciutat) i el Rabat (raval). Es una pena que aquests topònims, que tenen els seus orígens en la Mallorca musulmana, es perdin de manera inexorable.
Un espai que ha canviat molt al llarg dels anys i que sobretot era el camp de batalla entre els joves del Puig de Sant Pere que al crit de: “no hi ha collons de puput per entrar dins es Puig” provocaven “els catalineros”, que a la vegada responien amb un: “no hi ha collons de gallina per entrar dins santa Catalina”.
El topònim pot respondre a dues accepcions del mot. El diccionari Alcover-Moll ens diu en la seva primera accepció: “feix de llenya, i especialment de llenya prima”. La accepció quarta diu: “terraplè en rampa i protegit amb feixos de rama o sacs d’arena, per a defensa dels soldats a la part exterior d’un fort”.
Un argument a favor de cada una de les opcions. El primer, un document de 12 de setembre de 1401: “ en pena de xx. Sous que null hom degués posar ni descarregar llenya en tota la ribera del moll, sino en lo lloch antiguament apellat fossar dels jueus e ara plassa de Sancta Caterina, e que tots aquells qui al present tenen lenya en la dita ribera dins x. dies la deguen treure”. Per altra banda una noticia del maig del 1770 ens diu: “per temor als rusos comencen a fer la feixina de la porta de santa Catalina i tomen dues cases que estan davant de la porta de dita Santa Caterina extramuros”.
Dos pintors ens documenten com era la roda de Ponent (actual Avinguda Argentina) el segle XIX. El català Salvador Mayol, fugint de la Guerra del Francès viurà a Mallorca i en el quadre titulat: “berenada al camp”, dipositat al museu de Lluc, ens mostra els edificis existents a la Ronda, al Carrer Gran (sant Magí) i els molins del Jonquet i del camí de son Rapinya (actual carrer Industria). Per altre banda en pollencí Llorens Cerdà el 1892 pintarà el quadre: “ la fira de sant Tomàs a Palma”, on a mes dels molins del Jonquet, es destaca l’església de la Inmaculada Concepció (sant Magí).
El modernisme de santa Catalina es deu en gran part al mestre d’obres Gaspar Reynes ( Alaró 1845-Palma 1911). Titulat a Barcelona, era fill del metge alaroner Guillem Reynes Simonet de “can Rata” i de la seva segona esposa Magdalena Coll. A la vegada fou el pare de l’arquitecte Guillem Reynes Font (1877-1918). L’edifici del cafè Cuba (1904) al carrer Gran, can Pujol (de 1904 i declarada Element Catalogat) Pou 24, l’edifici de pisos de la cantonada del carrer Caro amb el carrer Pou, ca don Pau (ferretería la Central) al carrer Gran, can Palmer al carrer Quetgles cantonada amb Monterrey, son obres que li han estat atribuïdes.
El barrí porta el nom de l’hospital que el 1343 va fundar Ramon Salellas. Era un moment en que Santa Catalina estava de moda ja que era una devoció que els croats havien conegut a Orient i que degut a que el cos de la santa fou portada pels àngels d’Alexandria fins al monestir del Sinaí, el mercaders catalans la tenien com a protectora en els seus viatges fins el punt que el cònsol català a Damasc va encarregar un quadre representant la Santa que regalà a l’esmentat monestir.
De tota manera la Catedràtica de la UNED Amelia Valcarcel ha escrit:
“Tenía esta santa título y palma de mártir y era patrona de los estudiantes, por ejemplo. Es una devoción la suya que llegó a Europa con las Cruzadas. En Oriente era muy venerada y los audaces caballeros de la Edad Media se la trajeron como recuerdo. De hecho, Europa se llenó de santas catalinas y su nombre se empezó a poner popularmente a las jóvenes. Esta gentil doncella, cristiana, había resistido a las tentaciones del malvado emperador Maximiano, que pretendía de ella la abjuración de su fe. Al no conseguirlo, la enfrentó a 50 sabios, los cuales se rindieron ante su elocuencia y pidieron allí mismo el bautismo. Enfadado por el caso, el emperador los hizo ejecutar. A los 50. Tras esto, Catalina convenció a la emperatriz, que siguió el mismo derrotero y también fue condenada a muerte. Y, cuando sólo ella quedaba viva, el pérfido sátrapa hizo que prepararan una rueda de cuchillas afiladas que la descarnara. Así era condenada la sabiduría de la mártir. Cincuenta y con ella más la emperatriz, 52, recibían la corona del martirio. Así la conozco yo, coronada, en un óleo que colgaba en mi colegio mayor cuando era estudiante.
Bueno, lo evidente es que Hipatia murió de ese modo, descarnada. Y también parece bastante claro que Catalina no existió. La iglesia oriental mantuvo su culto y un santuario, muy bien visitado y provisto de limosnas, donde, decían, unos ángeles habían trasladado su cuerpo.
Es una hermosa leyenda que nos habla de la compasión y también de la memoria del agravio. Se veneró a una joven sabia en el lugar simbólico que ocupó la sabiduría superviviente de la Antigüedad que Hipatia representaba.
Alejandría no pudo digerir el crimen. Tanto que la ciudad, próxima a perecer, no asimiló la tortura y muerte de la filósofa, de modo que le buscó un trasunto cristiano y celestial. Pagó con el culto a Catalina, la joven, el asesinato de Hipatia, la filósofa, probablemente entrada en años, a la que nadie había salvado. Cuyo cuerpo nadie guardó, porque se hizo trozos que fueron tirados en diversos muladares”.
Aquest hospital va viure molts canvis ja que després de la unificació dels hospitals, es convertirà en convent trinitari. Arribarà la desamortització i seran els carmelitans els que temporalment ocuparan l’espai. Consultant la cartografia del segle XVIII, i la tipologia de les cases dels carrers Botaló i Ancla es possible que aquets habitatges ocupin el claustre del convent.
